Com tots sabem, en aquesta situació de pandèmia, molts hem perdut amics o familiars estimats. Com va ser el cas de la Bruna.

La Bruna era una noia que anava a 4t de l’ESO i que va viure a primera fila la pèrdua d’un dels seus estimats avis per la Covid.

La pèrdua del seu avi la va afectar molt psicològicament, però ella va decidir deixar de banda la tristesa i va començar a treure profit a aquells ànims que despertaven les seves ganes de lluitar per millorar la situació.

Per fer-ho es va inscriure a la Creu Roja com a voluntària. Va poder ajudar a molta gent que, tot i que no la coneixia, l’omplien el cor.

Més tard, la Bruna va voler aspirar a convertir-se en una doctora que pogués estar sempre amb els seus pacients per ajudar-los.

Així doncs, va començar la seva formació en medicina. Va ser un camí dur, però gràcies a la seva motivació i esforç va poder superar tots els entrebancs i va aconseguir el seu somni.

Per a ella la motivació i l’ànim són la mare de l’esperit i l’esforç, els quals s’encenen gràcies a les espurnes de foc que emet la motivació. Gràcies a aquestes espurnes s’activa l’esforç i crema els problemes amb les seves ferotges flames.